De nou Alfons Quintà ens desvetlla els tripijocs que es couen a la sanitat catalana.
Creix el paper de Josep M. Piqué
Fonts de la conselleria d’Economia i Finances han reconegut explícitament la fallida “econòmica i jurídica”del pla de reformulació de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la necessitat de “trobar un nou camí”. Dues anteriors col·laboracions en aquest espai revelaven, en primícia, aquella fallida, destacant-ne que no havia disminuït la despesa, sinó que podia incrementar.. Aquella informació ha estat represa per algun mitjà digital, sense citar “eldebat.cat”. No és el primer cop.
Fa dues setmanes es produí l’abandó per raons jurídiques i econòmiques del procés de “reformulació” de l’ ICS plantejada pel conseller Boi Ruiz i el president de l’ ICS, Josep Prat. El fet va ser immediatament exposat a Eldebat.cat. Ara hi ha hagut un reconeixement exprés. Però amb el compromís de no citar fonts.
Els informants han manifestat que “probablement no hi haurà una intervenció oficial de la conselleria de Salut per part de la d’ Economia, si bé de fet ja es dona. El president Mas està convençut de que cal anar per un altre camí, que nosaltres no sabem quin serà. Per les dades que tenim, les retallades han fallit políticament i també econòmicament. No creiem que hagi baixat (massa, o gens) la despesa sanitària. Podria ser que hagués augmentat”. Aquest insòlita peculiaritat, finalment reconeguda, es detallarà al llarg d’ aquest article.
Una font amb accés directe a la Presidència de la Generalitat ha reconfirmat la liquidació dels plans de Prat i Ruiz de convertir l’ICS en 22 empreses privades. A més, ha dit “Mas,com abans Pujol, no és home d’organigrames ni de plans, sinó de confiar en persones concretes. Ara Mas ha passat a tenir molta confiança, en el terreny sanitari, en Josep Maria Piqué director general de l’Hospital Clínic. Ho va deixar clar un reportatge hagiogràfic respecte a Piqué que TV3 va emetre el passat cap de setmana”.
Triar com conseller a Ruiz, fins aleshores president d’una patronal, va ser una barbaritat premeditada per part de Mas. Es va creure que Ruiz destruiria l’ ICS i el substituiria per empreses privades –en primer terme els hospitals concertats– en un tres i no res. A la vegada, es va imaginar que Prat muntaria un altre holding, com Innova, i que ensarronaria, o el que fos, als sindicats. Que Mas ara es decanti per Piqué és una altra bestiesa. Piqué és un “terceriasta” és a dir un metge que ha efectuat la seva carrera professional en un hospital de tercer nivell, o sigui un centre complex que s’ocupa sovint de malalties poc freqüents. Res no mostra que l’interessi la medicina de base, la predominant, la dels centres d’Atenció Primària i la dels hospitals de segon nivell, els locals i comarcals.
En el món del “terciarisme” la lògica assistencial pura, que domina en la sanitat pública més de base, està afectada per un esperit de recerca, investigació i alta especialització. També hi ha una forta tendència a treballar en la privada. La pública serveix d’un bon camp de recerca, atès el major nombre de pacients. A l’Hospital Clínic s’ha aconseguit el somni dels “terceristes”: poder fer pública i privada sense canviar d’edifici.
Paral·lelament, es confirma un canvi de discurs mediàtic. Ho referma una al·lucinant entrevista al conseller Ruiz, publicada a “Punt Diari” el passat dissabte. Cal llegir-la dues vegades. Ruiz es desfà en elogis als metges, als quals els hi ha estat retallant els sous com mai abans ningú no ho havia fet, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. A la vegada, la premsa ben subvencionada per la Generalitat ha estat presentant durant mesos als metges com els culpables de tot. Un diari digital hi ha excel·lit.
Ruiz continua assumint una línia propagandística que és un monument al cinisme. Per una banda, parla de “sistema nacional de salut” expressió que no havia emprat durant mesos. Per l’altra, vol fer creure que les retallades són culpa i han estat efectuades per “Madrid”. Es deu imaginar que els catalans estem afectats per una amnèsia col·lectiva. Ja només li falta parlar d’elefants voladors.
Canvi de discurs o de demagògia
Aquest canvi de discurs –o de demagògia– té a veure amb el fet que una de les alternatives a l’esmicolament i privatització de l’ ICS és convertir els hospitals públics en centres on els seus metges també hi puguin practicar la medicina privada, és a dir la de pagament per part l’usuari. El pare d’aquesta nova criatura –o només “nasciturus” (fetus)– és Josep Maria Piqué. Té un sou i una acumulació de sous que no té parió en cap de l’ICS. El total es pot comparar al que guanyava Prat a Reus.
Aquest nou pla sembla tan agafat pels pèls com l’anterior. Començaria a l’Hospital Clínic, paradigma de centre públic, però que té en el seu si un hospital privat, Barnaclínic, segurament el més car de Catalunya. Malgrat ser privat, el seu principal accionista és el propi Hospital Clínic. Hi operen i hi multipliquen el seu sou 242 metges de l’ Hospital Clínic. A l’any hi són operats uns 500 pacients i porta a terme unes 8.000 consultes externes.
L’Hospital Clínic fou creat el 1906 com a centre essencialment de beneficència, esdevenint també Hospital Universitari. Pel que fa a Barnaclínic utilitza l’eslògan publicitari “espacios confortables e individualizados”. Oblida precisar que si no existissin farien més “confortable i individualitzat” l’ espai hospitalari públic. Tampoc explica que l’ Hospital Clínic no presta serveis, inclosos alguns de banals, com l’eliminació de pigues, que, en canvi, si que assumeix , pagant, Barnaclínic. Ara bé el gran tema són les operacions de gran cost (i de gran pagament) per a les quals les retallades han incrementat l’espera. A Barnaclínic tot és infinitament més ràpid. Tant ràpid com car.
El temps d’espera en l’ Hospital Clínic pot portar, potser per raons de supervivència a optar per la via del pagament. A la vegada, aquella espera pot ser en part deguda a que el metge que hauria d’intervenir quirúrgicament en la pública no disposa de prou temps precisament perquè es guanya la vida –molt millor– a la part privada del seu propi hospital públic.
Incapacitat d’admetre el seu falliment
Descartes potser diria que abans de començar un nou pla – o una altra cabòria privatista i interessada –seria millor reconèixer el falliment de la cabòria precedent, la consistent en esmicolar, en vint-i-dos trossos, privatitzant-lo, l’actual ICS, del qual depèn l’atenció primària de més de cinc milions de persones, més del 80 per cent de la població. A més, és la major empresa catalana, amb 38.000 treballadors.
En les dues darreres col·laboracions es va exposar les incongruències jurídiques de la “reformulació” que ara ha fallit. L’actuació de Prat ha resultat ser comparable a un vell anunci de TV mostrant un nen que se’n anava a l’escola havent-se oblidat el Donuts que havia de prendre per esmorzar. Prat – junt amb Mas, Ruiz, Gordó i Mas-Collell– es llençaren a la “reformulació” de l’ ICS oblidant que en aquest país encara hi ha un principi legalitat, més necessari que els Donuts, malgrat ells sovint en tinguin poca cura.
Dit això, que en veig capaç d’acreditar en prosa i en vers, potser seria bo que ells exposessin perquè la Generalitat ha fallit. De moment no ho han fet. Ni res no indica que ho pensin fer.
La nova cabòria, centrada en Piqué estaria pensada per allò que ell pot gosar considerar seu: la sanitat hospitalària en general i en particular el ben seu –de fet, no pas de Dret– Hospital Clínic. Per tant continua vigent demanar-se què acabaran fent amb l’ ICS i en concret amb la seva immensa atenció primària. En aquest ordre, la seva paraula màgica és “consorci”, un mot que té diverses accepcions.
Un consorci pot ser una entitat essencialment econòmica, basada en necessitats més o menys puntuals del mercat. O bé consistir en que diverses empreses es concordin, lliurant accions a canvi de certificats de consorci, en base els quals es repartiran guanys o pèrdues.
Ara bé, en Dret Administratiu –que no és el preferit per la Generalitat de Mas, potser perquè ho controla millor tot, en defensa de l’ interès públic real– un consorci és una organització de dret públic, constituïda a partir d’ ens públics i privats. El seu caràcter públic és un aspecte major, que haurà de ser objecte de consideració en aquesta col·laboració. Degut a la seva naturalesa pública, no està clar que per aquest camí puguin arribar –com segurament volia Prat– a crear un altre Innova, el holding de Reus que ara és objecte de justa i ben necessària consideració judicial.
Retallar per a gastar més, no menys
Durant tota la seva fracassada gestió, Ruiz s’ha caracteritzat per rebaixar l’activitat quirúrgica, a base de tancar sales d’operacions, allargar les llistes d’espera, reduir el personal i sobretot retallar els sous. Això produí l’anomenat “efecte globus”. En efecte, quan es fa pressió en la part exterior d’un globus el gas que hi ha en el seu interior s’expandeix vers una altra banda. Així, en reduir una activitat assistencial aquesta s’ha desplaçat vers una altra banda, normalment augmentant el cost.
Posem l’exemple, d’una persona a qui se li detecta un càncer incipient. La millor solució, i sovint l’ única, és una intervenció quirúrgica. En poques setmanes el problema es pot donar per acabat, amb un cost mínim. Ara bé, si s’endarrereix la intervenció, caldrà atendre el pacient farmacològicament per a, finalment, dur a terme una intervenció més complicada, més cara i amb menys possibilitats d’ èxit.
Per tant es pot dir que de fet hi ha hagut una reforma comptable, no pas sanitària. Es va agafar el pressupost i es retallà el capítol primer, el de personal, perquè es va veure que allí hi havia molt diner. L’altre criteri fou afavorir als seus amics de la sanitat concertada.
Ara la demagògia és culpabilitzar a “Madrid”. No serà la darrera barbaritat que portaran a terme. Faran de tot menys reconèixer que es van equivocar. Encara els hi resulta més difícil imaginar que poden tornar a errar. Comença a ser una patologia cronificada.
Font: eldebat.cat