El diputat de CiU Xavier Crespo, al Parlament de Catalunya. / MARCEL.LÍ SÀENZ
La pax sanitaria que ha regnat a Catalunya durant quasi 30 anys comença a donar símptomes d’esgotament. La crisi, les retallades (un 10% del pressupost al 2011), la contestació interna i la creixent mobilització social qüestionen el sòlid pacte creat des dels anys vuitanta per polítics i gestors sanitaris. L’anomenada sociovergència ha tingut a la sanitat el seu màxim exponent, un terreny de consens en el què CiU i PSC s’han repartit àrees d’influència mentre els gestors sanitaris gaudien d’una estabilitat i ingressos envejats arreu.
En els darrers 18 mesos han esclatat més escàndols a la sanitat catalana que en les dues dècades anteriors. Un cúmul de pagaments irregulars, adjudicacions sense concurs, favors polítics i salaris milionaris amb un nexe en comú: l’aparent incapacitat dels òrgans de control per posar-los límit. Davant el creixent descrèdit institucional, una suma dispersa de professionals sanitaris, activistes, entitats socials… amenacen amb desbordar partits i institucions donant un pas endavant per airejar i portar aquests casos als tribunals.
Per Joan Benach, professor de Salut Pública a la Universitat Pompeu Fabra, la crisi i les retallades han portat una part de la població a “despertar i exigir que els responsables de tot cas de corrupció rendeixin comptes”. “Es fa difícil entendre la impunitat que ha regnat durant anys”, opina Carme Pérez, radiòloga de l’hospital de Sant Pau, que ha destapat nombroses irregularitats al centre. “No volem erigir-nos com a jutges, sinó que els responsables responguin pels seus actes”, afirma Àngels Castells, integrant de la Iniciativa Penal Popular (IPP), organització que agrupa a una vintena d’entitats socials i que vol portar el cas Crespo als tribunals. Aquest cas és, potser, el de més incidència institucional pel paper jugat en ell per CiU, el Departament de Salut de la socialista Marina Geli i la Sindicatura de Comptes. Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i diputat per CiU al Parlament, on presideix la Comissió de Salut, va dirigir entre 2000 i 2003 una empresa filial de la corporació pública que gestiona els hospitals de Blanes (Girona) i Calella (Barcelona). La Intervenció de la Generalitat va detectar irregularitats a la companyia, el que va motivar al 2005 l’obertura d’una investigació per la Sindicatura. Els auditors van trobar pagaments irregulars per 1,3 milions d’euros i unes pèrdues patrimonials i de ingressos de 2,7 milions pels hospitals. Els principals beneficiats eren Crespo, la seva dona, diversos metges i altres dos edils de CiU i PSC.
La Sindicatura es nega a entregar el ‘informe Crespo’.
La Sindicatura, no obstant això, mai va remetre l’auditoria al Parlament. Després de rebre pressions de CiU, el ple de l’organisme va decidir guardar-la en un calaix, al·legant defectes tècnics, i enviar al Tribunal de Comptes només les irregularitats inicials revelades per la Intervenció. El segon capítol d’aquesta història es va escriure mentre el Tribunal de Comptes examinava el cas entre 2007 i 2010. Salut no només no va presentar-se, sinó que va ajudar Crespo en la seva defensa. El tribunal, davant l’actitud de les parts perjudicades —Generalitat i hospitals— va arxivar el cas al 2010.
Tot i la gravetat de les irregularitats, que, segons el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, podrien constituir delictes de malversació, societaris i negociacions prohibides a funcionaris, la resposta institucional al cas ha estat molt tèbia. La Sindicatura s’ha enrocat en un debat administratiu —al·lega que la auditoria no té validesa ja que no va ser aprovada al ple—, CiU ha tancat files al voltant de Crespo i alguns diputats socialistes, inclús, han sortit en la seva defensa.
Davant d’aquesta situació, l’assemblea de la Iniciativa Penal Popular (IPP) va votar el passat dijous presentar una querella contra els responsables del cas Crespo: “Si partits i Generalitat no fan la feina que d’ells s’espera, la societat ha de prendre el relleu”, expliquen des de la IPP.
Ramón Bagó: l’home que es contratava a sí mateix
També el cas Ramon Bagó il·lustra una manera de fer les coses que fins fa poc ningú ha qüestionat. Empresari, exalcalde de Calella per CiU i creu de Sant Jordi —màxim guardó de la Generalitat—, Bagó ha acaparat en les darreres dècades decenes de milions d’euros en contractes als hospitals catalans, molts sense concurs públic, per la seva empresa de restauració. Bagó és també un dels homes forts de la sanitat catalana. Impulsor i directiu del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) —un ens públic d’origen municipalista que compta amb un petit holding d’empreses que gestiona decenes de centres a Catalunya—, ha aconseguit moltes adjudicacions per aquesta via.
Sovint, el conflicte d’interessos era flagrant, com en el centre sociosanitari “El Carme”, de Badalona. Bagó formava part del consell d’administració de “El Carme” —una empresa municipal a la què participava el CSC— que va ajudicar sense concurs a la seva empresa el servei de cuina, un contracte de 14 anys i més de 10 milions d’euros. Ningú va aixecar la veu fins fa dos anys. Va ser una revista local de Girona, Cafeambllet. Després de publicar el cas, el seu editor, Albano Dante, va denunciar el cas a l’Oficina Antifrau, que ara ultima una investigació.
Josep Prat va ser nomenat, després de l’arribada d’Artur Mas a la Generalitat, president de l’ICS, que gestiona la majoria dels centres d’atenció primària i vuit grans hospitals
El cas Innova o cas Prat esquitxa al president de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat. Innova és una gran empresa de l’Ajuntament de Reus amb importants activitats al sector sanitari. Tots els partits locals —CiU, PSC i, en aquest cas també, PP, ERC i ICV— han participat des dels consells d’administració en la formació del holding municipal. Les remuneracions en Innova eran gegantines: Prat cobrava 280.000 euros anuals, a més d’un Audi A6, per dirigir Innova. Una altra mitja dotzena d’alts càrrecs municipals, entre ells, el gerent de l’hospital, s’acostaven als 200.000.
Després de 20 anys de consens sobre Innova a Reus, l’arribada al ple (i als consells d’administració d’Innova) de David Vidal, regidor de la CUP —partit independentista d’organització assembleària—, va agitar la política local. “Tot es votava sense debat ni quasi informació”, recorda. Vidal va començar a fer preguntes i la nova dinàmica va destapar, a més de les elevades remuneracions (fins llavors secretes), sobresous fora de la normativa i directius que adjudicaven contractes a les seves empreses.
Prat va ser nomenat, després de l’arribada d’Artur Mas a la Generalitat, presidente de l’ICS. Innova, a travès de la seva filial Sagessa, dirigeix, per la seva banda, més d’una dotzena de centres sanitaris al sud de Catalunya que competeixen amb els de l’ICS per captar inversions i fons públics. Prat, a més, també era vicepresident de USP, un gran grup hospitalari privat. Ningú va adonar-se de l’evident conflicte d’interessos per compatibilitzar els tres càrrecs fins que la CUP va portar el cas a la Justícia. Prat va haver de dimitir dels seus càrrecs a Innova i USP. El seu cas està avui en mans de la fiscalia de Tarragona.
El paper de Cafeambllet amb el Bagó o el de la CUP amb el Prat l’assumeix, al cas Sant Pau, Carme Pérez, una radiòloga que porta més de 30 anys treballant a l’hospital barcelonès. Després d’anys de veure com se succedien nomenaments i contractes sospitosos, i després de recopilar tota la documentació possible, Pérez i diversos companys presentaren a principis de maig una querella contra els responsables de Sant Pau. Tres d’ells han estat imputats i el jutjat d’instrucció 22 de Barcelona avança en unes investigacions que es preveuen llargues. La querella de Pérez recull un cúmul de sobresous i pagaments irregulars, qüestiona diversos grans contractes —l’hospital va adjudicar a dit dues de les quatre fases de construcció del seu nou edifici— i favors polítics, el més conegut el de Ricard Gutiérrez Martí, home del PSC i exgerent adjunt de l’hospital fins 2004 però que va seguir rebent el sou fins al 2011.
A la sanitat catalana tot està molt més connectat del que sembla. El peculiar sistema sanitari es dibuixa com una piràmide en la què la Generalitat financia des de la cúspide a prop de 70 hospitals amb múltiples formes jurídiques —fundacions, consorcis, empreses municipals, entitats privades sense afany de lucre, els de l’ICS…— que gaudeixen a la base d’una gran autonomia.
El buit creat per la desvinculació de la Generalitat de la gestió dels centres ha estat ocupat per entitats com el CSC i altres poders fàctics que amb els anys han desenvolupat una tupida xarxa d’interessos, no sempre transparents. Prat era l’hombe fort d’Innova, però tambén un dels pesos pesants del CSC. El mateix que Bagó. El control de la gestió de molts hospitals ha fet del CSC, que dirigia els hospitals de Blanes i Calella durant el cas Crespo, un actor clau en la sanitat catalana pels seus privilegiats contactes polítics i els molts càrrecs que nomenava als hospitals.
L’interès de CiU i PSC de treure la sanitat de la confrontació política va crear als anys vuitanta les bases de la pax sanitaria. Ara, les recortes, els escàndols i el creixent descontentament i mobilització social amenacen amb qüestionar-la per primera vegada.
Privatitzen per enriquir-se! 