By Albano Dante Fachin On 14/06/2012 · CafèambLlet
Comunicat del Tribunal de Comptes: “La Fiscalia ha conegut a traves dels mitjans de comunicació fets que poden donar lloc a l’exigència de responsabilitats”
Ni el Departament de Salut, ni els partits del Parlament, ni la Sindicatura de Comptes, ni els gestors dels hospitals de la Corporació de Salut Maresme i La Selva ni l’Ajuntament de Lloret van fer la seva feina: en major o menor grau tots van mirar per a una altra banda i van deixar al ciutadà indefens davant uns fets d’enorme gravetat.
Si no heu seguit el Cas Crespo i la història de l’Informe Crespo, fem un petit resum:
L’any 2005 un síndic de la Sindicatura de Comptes va fer un informe on quedaven paleses gravíssimes irregularitats en la gestió dels hospitals de Blanes i Calella. Aquestes irregularitats van provocar segons aquest informe una pèrdua de prop de 3 milions d’euros als hospitals. Una de les persones que més mal parades sortien en aquest informe era l’actual diputat convergent –i llavors alcalde de Lloret- Xavier Crespo.
L’informe en qüestió, però, mai va arribar a veure la llum i tot l’assumpte es va tapar gràcies a una conxorxa en la que van participar diversos partits polítics, diversos membres de la Sindicatura i els directius dels hospitals afectats. Quan el Fiscal del Tribunal de Comptes va voler estudiar el cas, tothom li va ocultar l’informe, per la qual cosa va haver d’arxivar el cas.
Cinc anys després, però, la revista Cafèambllet i el diari El País van tenir coneixement de l’existència d’aquest informe. Després de mesos d’investigació el 24 de maig el Cafèambllet va publicar un vídeo on, per primera vegada, s’anunciava públicament que existia un informe relacionat amb aquests dos hospitals i que, a més, havia estat ocultat per la Sindicatura.
Pocs dies més tard el diari El País tenia accés a l’informe en qüestió i iniciava una magnífica sèrie de reportatges desgranant el contingut de l’informe. Un contingut on es ressenyen amb el màxim detall les greus irregularitats protagonitzades –entre d’altres- per Xavier Crespo.
La reacció de Crespo, de CiU i del PSC va ser immediata: “No tenim res a dir perquè el cas ja va ser arxivat” Fins i tot Crespo va amenaçar amb querellar-se contra el Cafèambllet per “atemptar al seu honor”… Però el que no explicaven tot ells és que el cas va ser arxivat pel Tribunal de Comptes perquè aquest mai va arribar a conèixer l’Informe Crespo.
Avui, una setmana més tard, la Fiscalia del Tribunal de Comptes emetia una nota on es pot llegir: “La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha conegut, a travès de diferents mitjans de comunicació, fets que podrien donar lloc a l’existència de responsabilitat contable, a l’àmbit de les transaccions mantingudes per l’ens públic “Centres Mèdics Selva Maresme, S.L.” amb, entre altres, el Senyor Xavier Crespo Llobet”
Cal dir-ho alt i clar: quan són tants els que s’empenyen en certificar la mort del periodisme, aquest cas demostra no només la seva utilitat, sinó el seu enorme poder. El que no van fer el poder ho va haver de fer el Periodisme.
Com que en aquesta història el Cafèambllet ha participat activament, algú podrà veure en aquest escrit un punt de manca de modèstia. No és això. Qui té el mèrit no són els periodistes del cafèambllet i d’El País que van destapar el cas. És mèrit del Periodisme, que en casos com aquest es converteix en una eina regeneradora. Els periodistes només han de fer la seva feina.
PD: L’obertura de la investigació per part de la Fiscalia del Tribunal de Cuentas no és l’única amença legal a la que s’enfronta Xavier Crespo. La Iniciativa Penal Popular ja va fer públic fa uns dies la seva intenció de perseguir judicialment Crespo i la resta de persones que -segons l’informe de la Sindicatura de Comptes- van participar en les activitats irregulars descrites al ja conegut com “Informe Crespo”
Privatitzen per enriquir-se! 