GRÀCIA: Intervenció Ple del districte del 5 de Juliol

Des de l’arribada de Convergència i Unió al govern de la Generalitat, es van començar a engegar unes polítiques mal anomenades d’austeritat per intentar resoldre una crisi econòmica que cap de nosaltres ha provocat, però sí que hem de pagar.

Diem que aquestes polítiques van ser mal anomenades “d’austeritat”, perquè han demostrat, després de més d’un any i mig, la seva intenció real: la destrucció de tot servei públic tal i com el coneixem fins ara i la privatització dels serveis sanitaris per enriquir a uns quants, traient-nos un dret fonamental com és el de l’atenció sanitària pública, universal i de qualitat.

És per això que aquesta intervenció no va dirigida només al govern, sinó que volem dirigir-la a tots els grups municipals. Sobretot a aquells partits que es fan dir d’esquerres i que van provocar i consentir polítiques privatitzadores, contractacions fraudulentes, externalització de serveis… mentre eren al govern.

Cal que desmentim, un per un, els arguments que aquest govern fa servir per justificar l’esquarterament de la sanitat pública:

–       Ens diuen que no hi ha diners, però si mirem les dades comprovarem que els Països Catalans són el territori amb menys inversió per càpita en sanitat de tota la UE. Mentre a Europa, la mitjana d’inversió en sanitat pública és d’un 7% del PIB, a Catalunya no supera el 5%.
També cal recordar que, segons la Xarxa d’Economia Solidària, es calcula que patim un frau fiscal de prop de 100.000 milions d’euros anuals a nivell de l’Estat, sí, el mateix import que el rescat europeu. És a dir que sí que hi ha diners, però no es van a buscar on són ni es persegueix a qui evadeix els impostos.

–  Ens diuen que el sistema públic és deficitari i ineficient. Això és completament fals: amb els pocs recursos que té el nostre sistema sanitari, s’aconsegueixen nivells d’eficiència i eficàcia en l’atenció molt elevats.

– Ens diuen que hem abusat del sistema sanitari. La culpabilització de la població, oblida que hi ha uns facultatius i un personal sanitari preparat i qualificat per fer l’atenció necessària, que són ells i ningú més qui decideixen els tractaments i responen a les demandes exposades en cada cas.
Cal enfortir l’Atenció Primària per fer una educació sanitària adient a la població, evitant, així, futures consultes hospitalàries.
Cal reduir la despesa farmacològica. L’Estat espanyol és el segon país del món on es consumeixen més medicaments, la qual cosa és una absoluta barbaritat. Això no es donaria si la formació als facultatius no la fes la indústria farmacèutica, com passa ara, i si tinguessin més temps per atendre als pacients, la qual cosa suposaria una atenció global de la persona i es podrien trobar solucions als seus problemes de salut que no haurien de passar, necessàriament, per la medicalització.

D’altra banda, és necessari recordar que els i les ciutadanes ja som responsables de la sanitat pública, en tant que paguem impostos per obtenir uns serveis sanitaris de qualitat.

Sembla obvi per qualsevol que si es redueixen de la manera tan escandalosa com s’està fent, els pressupostos per sanitat, aquests serveis que dóna actualment el sistema públic hauran de reduir-se o, inclús, eliminar-se, pel que es contribuirà a la degeneració del sistema de salut públic, afavorint, de manera directa, a la promoció de la sanitat privada.

És curiós sentir que no hi ha diners per mantenir el sistema sanitari mentre sorgeixen, un darrere l’altre, escàndols en la gestió de centres públics d’arreu del país. En els darrers 18 mesos han sortit a la llum més denúncies sobre corrupció, malversació de fons públics, contractes il·lícits,… que en les darreres dues dècades.

Segur que tots vostès coneixen al senyor Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar i diputat per CiU al Parlament, on presideix la Comissió de Salut, el qual està sent investigat per la Sindicatura de Comptes per pagaments irregulars i malversació de fons dels hospitals de Blanes i Calella de prop de 3 milions d’euros; o al senyor Ramon Bagó, empresari, exalcalde de Calella per CiU i creu de Sant Jordi, investigat per la Oficina Antifrau i queha acaparat en les darreres dècades desenes de milions d’euros en contractes als hospitals catalans, molts sense concurs públic; o al senyor Ricard Gutiérrez Martí, home del PSC, exgerent adjunt de l’hospital de Sant Pau fins 2004 però que va seguir rebent el sou fins al 2011.

Com hem de confiar la gestió del sistema sanitari públic català a persones, com el conseller Boi Ruiz, propietari i president d’empreses dedicades a la sanitat privada, que recomana cada cop que té ocasió, la contractació d’una mútua privada? O en el senyor Prat, ara exdirector de l’ICS a causa d’una denúncia de la CUP de Reus per la incompatibilitat de càrrecs que ostentava?

Per tot això, des de la CUP s’ha engegat una campanya a nivell nacional junt amb altres organitzacions i moviments socials per denunciar i perseguir tota aquesta mà de corrupció i estafa a la població. El nostre objectiu és unificar esforços amb totes aquelles plataformes de treballadors, associacions de veïns, plataformes d’afectats i organitzacions diverses en lluita per la defensa de la sanitat pública a fi d’estendre i fer arribar a tota la població la veritat del que signifiquen aquestes retallades, que no és més que la destrucció del sistema sanitari.

Per tot això, diem ben alt i clar que retallen per privatitzar i privatitzen per enriquir-se!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s